El Matayoshi kobudō (又吉古武道), és una escola de kobudō (art marcial okinawense basat en la utilització d’armes tradicionals) que deu el seu nom al llinatge Matayoshi. 

Després de diverses generacions dedicades a l’estudi de diferents armes, va ser Shinpo Matayoshi (1921-1997) qui va desenvolupar l’estil i li va donar forma per poder popularitzar-lo, després d’haver après tots els seus coneixements sobre el maneig d’armes del seu pare, Shinkō Matayoshi (1888-1947). 

Aquesta escola ensenya l’ús de les armes okinawenses (que a l’origen eren útils de treball agrícola, pesquer, etc.), així com d’altres armes d’origen xinès,[1] les quals va aprendre a utilitzar Shinkō Matayoshi en els seus viatges al continent asiàtic.

El kobudō, considerat una disciplina germana del karate, comparteix amb aquest les seves arrels a Okinawa, així com nombrosos principis tècnics i valors morals. Ambdues arts marcials han evolucionat mantenint una estreta relació entre la pràctica física, la disciplina i el desenvolupament personal.

Històricament, la transmissió dels seus coneixements va estar marcada per la discreció i el secretisme, preservant tècniques i ensenyaments que requerien anys de dedicació per dominar-los.

En el kobudō, la constància, la paciència i la perseverança són fonamentals, ja que el perfeccionament tècnic és un procés continu que no admet dreceres. La pràctica regular no només desenvolupa les habilitats marcials, sinó que també contribueix a forjar un esperit fort, equilibrat i respectuós.

D’aquesta manera, el kobudō esdevé un camí d’aprenentatge en què l’esforç, la humilitat i el respecte mutu constitueixen els pilars del progrés individual i col·lectiu.